Corrandes d'exili, la ràbia que no volem domesticar.
Corrandes d'exili. París, Des'39 — tornem la versió original de Pere Quart amb ràbia punk/ska. No és nostàlgia: és cop de puny. Escolta-la i compartei
París, 2 de desembre de 1939. Pere Quart escriu amb la ferida encara calenta: això no és una elegia, és un inventari de tot allò que t’han pres i un cop de puny. Nosaltres tornem el text al seu punt d’origen. L’experiència sonora és punxant: punk i ska com a múscul rítmic, empenta contundent i energia alta per fer sentir la ràbia que la nostàlgia acostuma a domesticar.
Hem triat la versió original de 1939, la que té la ràbia intacta, i l’hem transformat en una lectura musical que rebutja la postal melancòlica. Volíem que cada vers se senti com un crit contingut amb guitarra distorsionada i secció rítmica que no afluixa: no per adornar la pèrdua, sinó per posar-la a treballar com a arma de memòria i com molt bé diuen els Brams a Tornar-hi: una derrota viva invoca una victòria pendent.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.