Un cant clar i directe contra la infiltració policial en assemblees docents que, per naturalesa, són pacífiques. No és anècdota: quan vigilen la paraula dels nostres mestres, vol dir que els atemorits son ells. Aquesta peça agafa la provocació d’un títol conegut i la transforma en denúncia sobre la taula la degradació de l’ensenyament públic i la intromissió que vol silenciar l’organització col·lectiva.

Musicalment: és ska amb empenta, enèrgic amb ganes de moure el cos i una tonalitat per riure's del mort i de qui el vetlla. Sorprèn per la seva textura acústica marcada i una presència instrumental evident que sosté la veu com una proclama.

Ho publiquem en plena onada de mobilitzacions i denúncies sindicals sobre infiltracions a reunions preparatòries de vaga. No és casual: la cançó parla de la línia vermella que travessa l’educació pública —massificació, manca de recursos i intents d’atomització— i de la resposta col·lectiva que cal articular.

Si t’ha agradat el tema, ens pots ajudar (mecenatge a banda) difonent l’Orquestra Inventada entre les teves companyes de batalla 😉✊🏿